Bloc

La paraula i la música
Xavier Bertran


Dissabte 17, Plaça de l'Església


15,44 h. Falta un quart per a l'hora anunciada als programes, però la Carme Barbany engega el primer conte. “El gran soldà, príncep de les dues terres...”. No ha volgut pujar a l'escenari. Està més còmoda al costat de la gent que encara ocupa les taules de la fideuà popular.

15,50 h. A les taules hi ha, sobretot, voluntaris. Moltes de les famílies que han participat a fideuà han marxat, potser a comprar un gelat a la xixonenca, mentre que els que col·laboren en la campanya agraeixen una estona de relaxament abans que tornar a la feina. El conte de la Carme posa fantasia al seu descans.

15,55 h. El soldà passa revista a les dones de l'harem per triar-ne una. És un conte per a gent gran, i la Carme no intenta disfressar-ne els aspectes masclistes, tan presents en la majoria dels conte antics. Els mites són eterns però cada època els ha pintat amb la seva mentalitat. En el futur criticaran amb duresa el que avui ens sembla políticament correcte. “Només Fairós, la dels ulls verds, no abaixa la mirada...”

16,00 h. Dos voluntaris porten els cafès que han anat a buscar al bar del fons de la plaça. La fideuà els ha deixat satisfets, però no perdonen el cafè. Cal recarregar les piles per a la feinada de la tarda.

16,04 h. El regal del soldà és una fantàstica pedra preciosa, tan verda com els ulls de Fairós, la favorita. “Tota la guerra, tot el que he fet era per trobar un regal per a tu”, diu el soldà, amb la veu plena d'entonacions que li posa la Carme. El conte va dibuixant giragonses, cada una de les quals donaria per un conte nou. Fairós porta la joia a un orfebre. “Talla-la de manera que, quan estigui trista, em posi alegre i, quan estigui alegre, em posi trista”.

16,06 h. Les parades del vot anticipat han quedat desateses. Els voluntaris han marxat una estona a casa o al local del carrer Museu. Un home acompanyat de dos nens s'entesta a comprar butlletes de la rifa de productes del país. “Però on són les butlletes?”. “Qui té les butlletes, que aquest home...?”. Ningú de la plaça no les té. S'haurà d'esperar una estona, si confia que la sort el somrigui.

16,10 h. El conte acaba. L'astúcia de l'orfebre es condensa en la frase final que ha inscrit en la joia: “Això d'ara també passarà”. Així mateix acaba el conte, sec com la frase. No cal afegir una paraula més.

16,15 h. La Carme Barbany fa una aturada per donar temps a enretirar les taules de l'àpat popular i a col·locar les cadires en rengles. Quan torna a parlar, esmenta la tradició marroquí, encara viva, de narrar contes a les places del mercat, a càrrec de contistes professionals, amb tots els recursos de l'ofici, que tenen pendent una audiència més adulta que infantil. Cap pel·lícula, cap televisió no té el poder de la paraula ben narrada. La Carme forma part d'una generació de contistes que s'esforcen perquè la tradició reviscoli entre nosaltres.


16,20 h. Els voluntaris del matí van tornant a la plaça. O, ara que m'hi fixo, la majoria és gent nova. Són molts els veïns de Granollers que s'han responsabilitzat d'una feina o una altra. Cada voluntari ha reservat unes hores lliures per a col·laborar en la preparació de la consulta sobiranista.

16,30 h. El nou conte és infantil, la història d'un nen que es trobava tan bé a la panxa de la mare que no volia néixer. Hi ha pocs nens a la plaça en aquesta hora, però el públic adult que ocupa les cadires se l'escolta amb la mateixa atenció.

16,40 h. Es va agrupant davant de l'església de sant Esteve un munt de gent guarnida de gala. S'hi va a celebrar una boda. Fotografies i petons. Nuvis i convidats llegeixen les pancartes, observen l'escenari, identifiquen la parada del vot anticipat i escolten la Carme. Els nuvis pensen que tindran una anècdota imprevista de la boda per explicar als fills.

16,46 h. Un noiet baixa amb monopatí per la rampa metàl·lica del Gra. La fa ressonar i el soroll és molest, però ell repeteix la gesta mentre la gent del costat rumia si li diu res. Per sort, no fa falta; el noi decideix anar a patinar pels carrers de baixada.

16,50 h. Amb el final de l'últim conte, les cadires es buiden. Bona part dels voluntaris desfila cap a la plaça de la Corona, d'on partirà el cercavila anunciador de la votació del dia 25. S'enduen cap allí tres cartells que acompanyaven la taula del vot anticipat, la gran pancarta que penjava dels locals parroquials i una de les llarguíssimes senyeres que guarnien l'escenari.

Aquí es recicla tot, que cal fer estalvis. Després tornaran a posar-ho als llocs que ocupaven. El pressupost de la campanya sempre serà gran per a les possibilitats recaudatòries d'una consulta tan ambiciosa impulsada per col·laboradors espontanis. La comissió permanent discuteix cada cèntim que es gasta com si en depengués la solució de la crisi bancària.