|
|
|
846 persones adherides 46 adhesions col·lectives adhereix-te |
falten 2565.09 €
fes el teu donatiu |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
La sala Francesc Tarafa es va omplir dimarts 13 a les vuit del vespre amb més de 200 persones per escoltar el debat organitzat per Òmnium Cultural entre Alfons López Tena, notari, President del Cercle d'Estudis Sobiranistes i coordinador de les consultes sobre la independència a Osona, i Albert Rivera, president de Ciutadans.
Després d’un breu parlament del President d’Òmnium Cultural, el moderador del debat i periodista David Bassa, va remarcar la rellevància de l’acte al celebrar-se el dia anterior a què els magistrats del Tribunal Constitucional tinguéssin en el seu ordre del dia l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. A aquest fet, el periodista va afegir també la importància de que la consulta popular sobre la independència naixés de la societat civil.
López Tena va centrar el seu discurs en la defensa de les consultes populars i la força de la democràcia del poble: “Tan legítim, tan català és el que defensa el sí, el no, com el blanc. […] En democràcia no és possible posar un morrió a la gent, hi ha una demanda a Catalunya de poder votar si es vol o no la independència.” Va deixar clar que la consulta que ja s’ha celebrat en molts municipis i se celebrarà el 25 d’abril a Granollers no significa trencar la convivència, ni generar una divisió. Es tracta d’un exercici entre propostes polítiques diferents, de la mateixa manera que la ciutadania a les eleccions vota partits diferents i això no significa dividir la societat, malgrat es tinguin opinions oposades.
“Si em fas triar entre Catalunya i Espanya, si que divideixes perquè he de triar entre el pare o la mare”, Albert Rivera mostrava així la seva desavinença amb la consulta sobre la independència, com un procés fragmentador per a la societat. Rivera participava en el debat, per defensar el “no” a la independència i va presentar arguments socials, econòmics i histórico-polítics que mostraven que Catalunya “més que independència necessita convivència”. Va presentar també el seu respecte per les consultes que puguin fer les entitats privades, però sempre que ho facin sense utilitzar recursos públics.
Després de les aportacions dels dos ponents, quatre persones del públic van realitzar preguntes relacionades amb la legitimitat d’un canvi després de 30 anys de la transició, els costos de la independència, el concepte d’immigrant a Catalunya i el futur de la Catalunya independent, entre altres temes.
El debat es va acabar a tres quarts de deu amb un parlament de cloenda del president d’Òmnium Cultural, recordant la necessitat de fer aportacions econòmiques a Granollers Decideix per poder tirar endavant tant la campanya com els temes logístics del dia de la consulta.