Bloc

Tant sí com no, una festa

Granollers, 17 abril de 2010. Xavier Bertran – Els pobles del Vallès Oriental que participaran en la consulta sobiranista del proper dia 25 van celebrar ahir a Granollers una completa jornada festiva anunciadora de la consulta.

Els voluntaris de Granollers Decideix van estar des de primera hora guarnint l'escenari aixecat a la plaça de l'Església, preparant els equips de so i muntant una barra de venda de refrescos.

Els actes van començar a migdia amb l'actuació del Petit Tramvia Blanc, un grup d'animació infantil que va aconseguir engrescar la canalla i els pares de la plaça. Mentre ells ballaven en rotllana, una mesa electoral recollia el vot anticipat de la consulta.

La novetat era l'exhibició d'un lot de productes gastronòmics que es rifaran per recollir fons per pagar les despeses de la campanya.

Prop de les dues, la gresca infantil va cedir la plaça a una estesa de taules i cadires cedides per l'Ajuntament per acollir els comensals de la fideuà popular, de la qual s'havia fet càrrec La Gamba. Un centenar d'assistents va escurar amb gana els fideus rossejats portats a la plaça en diverses paelles de mida mitjana.

En la tranquil·la sobretaula, prop de les 4, la Carme Barbany va començar un recital de contes, uns de més infantils i altres de més adults, mentre molts voluntaris aprofitaven per acostar-se una estona a casa i preparar-se per a la feinada de la tarda.

Els actes de la tarda van començar amb una cercavila que va sortir de la plaça de la Corona. Molt vistosa, amb participació d'en Galí, el gegant dels blancs, i d'en Farras, el dels blaus, amb un bon grup de grallers reunits per les entitats de la ciutat que s'han adherit a la campanya i amb  banderes i nombroses pancartes anunciadores de la consulta del dia 25. Una setantena de persones va participar de la cercavila, entre les que desfilaven i les que l'acompanyaven repartint prospectes de la consulta als vianants.

La gresca va estar al càrrec de la quinzena de persones que portava una llarguíssima senyera catalana, com si fos una cuca patriòtica que precedia la cercavila, embolicava grups de vianants, provocava els gegants i estirava dels grallers.

La cercavila va recórrer el centre de Granollers en l'hora més oportuna ja que els carrers estaven plens de famílies que feien la passejada de la tarda dels dissabtes.

A la plaça de l'Església, la cercavila es va barrejar amb els assistents a la boda que s'acabava de celebrar, fàcilment distingibles pels seus vestits de gala. Els nuvis tindran una anècdota inesperada a explicar de la seva boda.

En Martí Ventura, un excel·lent pianista de jazz, va oferir un bon concert. Limitat per la falta d'un grup que l'acompanyés i per les circumstàncies d'una plaça sorollosa a l'aire lliure, se'n va sortir amb nota alta gràcies a la qualitat del seu toc del teclat. Molt agradable d'escoltar.

El concert d'en Martí Ventura va servir de teloner al plat fort del dia, la lectura del manifest de la diada, llegit amb emoció per la Maria Glòria Casanoves. Va remarcar que la consulta del dia 25 era un acte legal i legítim que es feia per promoure la participació ciutadana a la presa de decisions, i va acabar fent una crida a la ciutadania a participar i a vetllar pel funcionament democràtic de la consulta.

Representants dels pobles del Vallès Oriental que participaran en la consulta van pujar a l'estrada, i en Salvador Cardús, com a orador invitat, va saber arribar als espectadors que omplien la plaça amb afirmacions com: “No vull marxar d'aquest món amb aquesta misèria d'Estatut”, que ell considera mort després de l'enèsima incapacitat del Tribunal Constitucional espanyol per dictar-ne sentència, just al notícia que omplia les portades de tots els diaris del dia.

Cardús va explicar que els catalans tenim tres alternatives: buscar un encaix amb Espanya, que va titllar d'impossible, anar tirant, com a postura més còmoda, i “prendre's el país seriosament i fer el que les generacions anteriors no han pogut fer”, és a dir, assolir la independència.

Va assenyalar que el catalanisme ha acabat quedant-se en una cultura resistencial, de protesta  contra les injustícies que ens fan. Com a alternativa, va proposar no perdre el temps sentint-se espanyols i centrar els pensaments en el propi país.

Cardús va provocar ridiculitzant la por d'algunes persones a una intenvenció militar del Govern Espanyol si el Parlament català proclamés la independència. No creu factibles les reaccions militars en la Europa unida. “No és possible en l'Europa del segle XXI resistir a la democràcia”, va ser la seva conclusió.

Un concert de campanes de l'església de sant Esteve va acompanyar (o destorbar) el final de la seva intervenció. Encara hi va haver temps, però, perquè el motorista Aleix Espargaró pugés a l'escenari a manifestar la solidaritat amb la consulta sobiranista i per llegir una carta de suport de l'actor Pep Bou: “A la democràcia i la llibertat, participar significa guanyar”. Va convidar a exercir el dret d'imaginar que algun dia els nostres somnis es faran realitat.

A les 8 del vespre es va poder seguir el partit de futbol Espanyol-Barcelona a través d'una pantalla gegant instal·lada a la plaça. Van acabar empatats, és a dir que tothom content. (O no).

La jornada va finalitzar amb un sopar popular de mongetes amb botifarra i amb un concert d'Aleix Garriga i els brocs.

Fem-ne el resum: una jornada que va fer arribar a milers de granollerins i també a nombrosos veïns de la comarca l'anunci de la consulta del dia 25: “Està d'acord que la nació catalana esdevingui un Estat dins de la Unió Europea?”